Tipus de fitxers de mapes de punts

Extensió	Tipus de fitxer	Característiques
Bmp	Bit Mapped Picture	Format propi de Microsoft
Gif	Tagged Image File Format	Es molt utilitzat a les pagines web. Admet compressió sense perdua de qualitat (d’imatges amb 256 colors o menys). Admet un color com a transparent i permet unir diverses imatges per crear sensació de moviment (gif animat).
Pict o pct	Picture (imatge)	Es el format d’imatges de Microsoft. Admet color veritable, transparencia i compressió sense pèrdua.
Png	Portable Network Graphics	Un format lliure, amb algoritme de compressió propi que disposa de color veritable i transparencia. Es el format que utilitzen aplicacions molt populars, com ara Macromedia Fireworks.
Jog o jpeg	Joint Photographic Experts Group	Admet compressió, pero amb perdua de qualitat. Es basa en dues propietats de l’ull: percebem millor la brillantor que el color. . notem mes les variacions de brillantor a les superficies homogenies que en d’altres amb grans canvis entre si Es molt útil per transmetre fotografíes per internet
Psd	Photoshop Document	Admet color veritable, capes i efectes multiples. Pero no s’utilitza gaire per transmetre imatges per internet a causa de les seves grans dimensions.
raw	Format brut (raw- cru en anglès)	Conté la información de la imatge tal com va ser capturada per sensor sense manipular per aixo genera un fitxer de grans dimensions.

La fibra óptica

¿Qué es la fibra óptica?
La fibra óptica no es más que un hilo de material plástico por el que se envían pulsos de luz que codifican los datos que se quieren transmitir (los pulsos o parpadeos del haz de luz equivalen a los unos y ceros del sistema binario de transmisión de datos). La fuente luminosa puede ser LED o Láser.

1ª FASE: INICIO DEL DESPLIEGUE DEL FTTH

	Punto de compartición. En las redes de fibra óptica, un solo cable de fibra de la central se comparte con hasta 64 vecinos. A medida que se aproxima a las casas, este cable se divide en otros iguales. El punto de compartición es la última división y es desde donde salen cada uno de los cables de fibra que llegarán a los hogares. Se llama “de compartición” porque a este punto los operadores conectan sus centrales y están obligados a convivir en este espacio para dar servicio a los vecinos de la zona.
	Distribución óptica. El primer operador que llega a una zona instala los cables de fibra entre el punto de compartición y la vivienda. Después puede alquilarlos a otros operadores a precios razonables. Es el equivalente del bucle de abonado del ADSL.
	Zona del punto de compartición. Cada punto de compartición cubre una zona, delimitada en el gráfico por una línea discontinua.
	Hogar programado. Hogar situado dentro de la zona del punto de compartición al que los operadores pueden llegar con su fibra óptica.

2ª FASE: DESPLIEGUE EN LA ZONA

Caja terminal óptica (CTO). Suelen instalarse en el exterior del edificio o a poca distancia de éste. Es donde las fibras de la red exterior (que vienen del punto de compartición o la central) conectan con la del interior del edificio y llegan hasta los hogares. Si un edificio tiene gran número de vecinos, el CTO también puede actuar como punto de compartición. En España estas cajas pueden identificarse fácilmente por su color negro y su forma que recuerda a una especie de torpedo. La de la imagen es un modelo de la marca Corning, como algunas personas han observado en su vecindario.

Hogar conectable. Hogar en el que existe una continuidad óptica entre el punto de compartición y la caja terminal óptica.

3ª FASE: LLEGADA DE LOS OPERADORES

Central telefónica. Puede ser de Telefónica o de otro operador. Es donde se instalan los equipos desde los que se da acceso a los abonados (los OLT, por ejemplo). Desde aquí salen diferentes cables de fibra óptica hacia los distintos puntos de compartición, mediante canalizaciones que podrían utilizar varios operadores. Hasta llegar a los puntos de compartición, las fibras se dividen en otras iguales mediante ‘splitters’.

Hogar seleccionable. Hogar en el que existe una continuidad optica entre la caja terminal óptica, el punto de compartición y la red de un operador conectada a ese punto compartición.

4ª FASE: CONEXIÓN FINAL DE LOS HOGARES

	Punto de terminación de red óptica (PTR-O). Es la toma o roseta situada dentro de casa, donde termina la red óptica exterior. A esta roseta se conecta, también mediante fibra, un equipo ONT (Optical Network Terminal), que convierte la conexión óptica en otra de cobre que puede utilizarse con los dispositivos de casa
	Hogar conectado. Hogar en el que existe una continuidad óptica entre el punto de compartición (conectado a la red de un operador) y el punto de terminación de red óptica. Aquí finaliza el despliegue de FTTH para este hogar.

Configurar una targeta de xarxa al Windows

Test de velocidad

Accés al router

Quan hauras comprovat que el router respon als paquets de dades quue li envies a traves del comandament ping , podrasaccedir a la seva configuracio . En principi , al manual del fabricant di trobaras les opcions de configuracio . Per accedir al router , necessitaras la seva adreça IP i , en alguns casos, el nom d'usuari i la contrasenya d'administrador.

Un cop ja coneguis l'adreça IP del router , accedeix-hi mitjançant un navegador . Com que nomes disposes de les dades de la nostra xarxa Ethernet , has de fer servir aquest tipus de connexio.

1- Obre el navegador i escriu l'adreça IP del router a la finestra d'adreçes . Per exemple:192.168.1.1.
2- Generalment hauras d'introduir un nom d'usuari i la contrasenya per accedir a la configuracio del router.
3- Accedeix a les diferents opcions de configuracio i anota'n els valors . Aixo et permetra confirmar els parametres de fabrica i restaurar la configuracio en cas que es produixi una avaria o es reinicii l'equip.

Configuracio LAN 

Aqui trobaras els parametres basics de configuracio TPC/IP:

• Adreça IP.
• Mascara de subxarxa.
• Opcionalment , el router pot assignar adreces IP als equips connectats a la xarxa . En aquest cas caldra configurar el rang d'adreces que ha d'assignar.

Configuracio WAN
Mostra els elements basics de configuracio per fer les tasques de routing . En aquest menu podras comprovar si el disposa d'adreça IP fixa .



Configuracio sense fil (wireless)
El router actua com a punt d'acces sense fil , de manera que es crea una xarxa en mode infraestructura. El punt d'acces actua com un concentrador i cal configurar els parametres seguents:
· Nom de l'SSID . Nom per a la identificacio de la xarxa . Aquest nom es pot amagar per tal de dificultar l'acces a la xarxa.
· Tipus d'audentificacio .Indica si vols que els usuaris que s'uneixen a la xarxa s'hagin d'audentificar.Pot ser:
- Obert , quan nomes cal indicar el nom de l'SSID.
- Amb clau compartida, cal l'us d'un metode de xifratge WEP . La clau compartida ofereix mes seguretat a l'hora d'evitar accessos no desitjats .La clau WEP pot tenir de 64 a 128 bits , i ha de ser compartida per tots els equips que vulguin accedir al punt d'acces.
· Canal de connexio. Pernet establir diferents canals en una xarxa sense fil per tal d'evitar encavalcaments entre xarxes i interferencies entre disòsitius .
· Filtratge de MAC. Es tracta d'una opcio que permet identificar les adreces MAC dels dispositius que es poden connectar a la xarxa sense fil.

ACTIVITATS

14. Per esbrinar quina adreça de xarxa té un equip (color vermell), tant a Linux com a Windows, hem d'accedir a la consola del sistema i executar un comandament:
a) A Windows escriu: ipconfig/all.
b) A Linux escriu: ifconfig-a.

15. Esbrina l'adreça MAC de la teva targeta de xarxa. (Color groc)

Configuració de la xarxa

Adreça MAC

Perquè un ordinador es pugui connectar a una xarxa cal que tingui un dispositiu que tradueixi les ordres que s’intercanvien entre l’ordinador i el mitjà: cable, fibra o mitjà sense fil, D`això, se n’encarrega l’adaptador de xarxa.

A cada adaptador de xarxa se li assigna de fàbrica un número, o adreça MAC (Media Acess Control), que identifica de forma univoca. És a dir, cap targeta de xarxa, del itpus que sigui, no pot tenir una adreça MAC igual a una altra. Aquesta adreça MAC es pot fer servir, per exemple, per filtrar els equips que tenen permís per connectar-se a una xarxa sense fil.

Protocols de comunicació
Encara que un ordinador disposi de targeta Ethernet no estem segurs que es pugui connectar a una xarxa. Cal que li indiquem quin llenguatge ha d’utilitzar per comunicar-se amb la resta dels dispositius de la xarxa: altres ordinadors, commutadors, routers,impressores,etc.El protocol TCP/IP és el més utilitzat per configurar una LAN. Com ja saps, TCP/IP també es coneix com el protocol Internet.

Identificació d’equips: adreces IP
El que més ens interessa a l’hora de configurar una xarxa d’ordinadors és conèixer com s’identifica cada equip de la xarxa i quins paràmetres hem d’establir perquè la comunicació sigui perfecta. Qualsevol dispositiu de xarxa ha de tenir configurats, com a mínim, dos paràmetres.

Adreça IP: correspon a l’adreça de l’equip dins la xarxa. Es compon de dues parts; l’adreça de xarxa i l’adreça de host.

Un host és qualsevol dispositiu connectar a una xarxa.

Màscara de subxarxa: es tracta d’un altre conjunt de quatre octets bianaris que indiquen quina part de l’adreça IP de l’equip correspon a la xarxa i quina a l’oridnador.